La primera vegada que veus Vilanova la imatge resulta impactant…
Sota un imponent Cadí, apareix… de sobte… envoltat de camps, emmarcat per un paisatge més típic de països alpins, Vilanova.
Gairebé sembla immutable al pas dels anys. Els seus carrers moltes vegades deserts amaguen racons d’incomparable bellesa, on sembla haver-se aturat el temps. Talment sembla un poble fantasma… no es veu ningú… Podríem pensar que els seus habitants semblen amagar-se dels forasters, recelosos a perdre la seva preuada tranquil·litat… Res més lluny de la realitat. Dins els murs de les cases trobem aquella energia que ens transmet un poble que és molt viu. Un poble que amb l’arribada del bon temps comença a sortir portes enfora. Un poble que lluita per mantenir viu tot allò que li dóna identitat. Intentant preservar la seva memòria històrica, les seves tradicions i la conservació de tot allò que ens fa ser com som.
