A Vilanova de Banat:
L’Església de Santa Cecília:
L’Església de Santa Cecília de Vilanova de Banat, es va cremar juntament amb la resta del poble l’any 1562 i no va ser fins l’any 1673 que es va finalitzar la construcció de l’Esglèsia actual.
La Font i el safareig:
La font actual que hi ha al costat de la plaça data de la 1ª República i la seva construcció va ser finançada gràcies a un fet curiós. En aquella època, els candidats a diputats pujaven a fer propaganda i compraven els vots dels veïns. Un candidat oferia 3 pessetes pel vot i l’altre 5 i els veïns es van posar d’acord per vendre el seu vot al candidat que n’oferia 5. Amb els diners recollits, van anar a Barcelona a comprar una canonada de plom i van fer a font.
Les cases construïdes damunt del camí a l’entrada del poble:
Aquestes cases estan construïdes damunt del camí que venia antigament d’Artedó i de Lletó. El capellà, que tenia alguns deutes, volia vendre el camí per fer-hi cases, però com que no podia tancar el camí va decidir fer-hi una teulada al damunt. D’aquesta manera va poder vendre el camí i eixugar els seus deutes respectant el camí.
Restes de l’antiga muralla:
Malauradament l’antiga muralla de Vilanova de Banat pràcticament no és visible, ja que algunes cases es van construir adossades a la mateixa. Malgrat tot, si podeu anar amb algú del poble us ensenyarà les restes visibles de l’antiga muralla, que disposava d’una torre de vigilància i un passadís secret que encara s’endevinen des de cases que són propietat privada. També s’ha trobat una espitllera de la muralla.
El Collar:
Es tracta d’un petit paratge sota el poble de Vilanova que amaga una història curiosa. El nom d’aquest paratge prové del fet que abans hi havia clavada a la paret una anella de ferro (un collar per estacar els animals). Aquest collar però era una mica especial ja que servia per estacar les persones que feien petits delictes, les quals eren condemnades a 1, 2 o 3 dies de collar. D’aquesta manera els feien passar vergonya davant de tot el poble. Al collar només hi estacaven homes. A les dones les feien sortir a fer la volta al poble i les altres dones anaven al darrere donant cops d’escombra a qui havia fet la malifeta.
L’escola:
Les primeres referències són de l’any 1619 on apareix un vicari (possiblement pagat pel comú del poble) fent funcions de mestre. Això va ser així fins l’arribada de l’escola pública a Vilanova als darrers anys del S.XIX. Durant el període que funcionà l’escola s’alternaren èpoques on hi havia mestre i d’altres en que la falta de diners no permetia contractar-lo. Tant és així, que fins i tot detectem en diferents documents que fins al S.XIX són nombroses les persones que saben més o menys llegir i escriure. Per contra el S.XIX en són molt escasses.
