Vilanova de Banat

El poble actual de Vilanova fou fet l’any 1255 per Galceran III de Pinós sobre el puig Calbell i el seu nom original fou Calbell de Banat, però ja l’any 1300 es diu Vilanova de Banat en anar-hi a viure els habitants del vell poble de Vilanova de Sant Iscle, situat a uns 500 metres del poble actual, i alguns habitants de Banat. El motiu de fer un poble nou fou fer-lo amb muralla perquè l’ antic castell de Banat havia estat destruït per les invasions del comte de Foix als vols de 1230.

Sempre ha estat el poble més desconegut de la comarca i sobre tot per als habitants de la Seu. Fins fa ben poc més de la meitat de la gent de la Seu no sabia on era Vilanova de Banat. El motiu ve que en dependre de Galceran de Pinós depenia de Bagá i per tant de la vegueria de Manresa, el 1350 passa als Cadell d’Arsèguel, formant part de Cerdanya, Aquesta dependència dura fins l’any 1618 en què compra els drets el Capítol d’Urgell i passa a formar part dels dominis del bisbat. Com curiositat direm que, qui va prendre possessió en nom del Capítol, fou el canonge Pau Claris. De totes maneres tenien tan clar que Vilanova no era de l’Alt Urgell que l’any 1716 al fer-se el cadastre de Patiño es segueix considerant de Cerdanya, i tota la documentació referent a Vilanova és a la central del “Corregimiento” a Puigcerdà i no a la “Subdelegación de La Seo de Urgel”.Per cert, aquest cadastre amb el seu afany de traduir-ho tot al castellà, de Vilanova de Banat en deia “Villanueva del Venat” i més endavant “Villanueva del Venado” i de la Seu d’Urgell en diu: “El Aseo de Urgel”.

 L’any 1255 Vilanova té 18 cases habitades i a Banat en queden 10. A causa de la pesta negra de l’any 1348, a Vilanova l’any 1359 queden 9 cases habitades i a Banat creiem que només en queda una. L’any 1524 Vilanova te 12 cases i Banat segueix només amb una. La davallada de la pesta negra no es recupera fins l’any 1574 en que Vilanova torna a arribar a les 18 cases habitades i Banat a 6. El passar d’una casa a 6 a Banat es produeix entre 1512 i 1545 per que Joan Cadell (l’avi del bandoler que també era bandoler) estableix a Banat gent d’Alàs.

L’any 1660, Vilanova te 19 cases habitades i Banat 6. L’any 1714, Vilanova 36 cases i Banat 6. L’any 1720, Vilanova 25 i Banat 6. L’any 1750, Vilanova 42 i Banat 6. L’any 1840, Vilanova arriba al seu màxim, 47 cases i Banat segueix amb 6. L’any 1900 Vilanova te 42 cases i Banat 6. L’any 1930, Vilanova 36 i Banat 6. L’any 1960, Vilanova 22 i Banat 6. Perquè Vilanova varia el nombre de cases i a Banat sempre son 6? Perquè a Banat, tota la terra es privada, de les 6 cases, i no té terreny comunal.

A Vilanova els 18 veïns de 1574 compraren el terme a Miquel de Cadell, i es produeix  una situació curiosa: els 18 som amos del terme i llogaters de la seva pròpia casa. En ésser amos del terme, l’any 1663 els 18 veïns fan un document que permet establir-se noves famílies al poble amb la condició que un dels 2 components del matrimoni fos nascut a Vilanova.

Els habitants de Vilanova amb els Cadell tenien molts mes privilegis que d’altres pobles veïns: no tenien obligació de seguir el seu senyor a la guerra ni a peu ni a cavall, no tenien obligació d’ajudar al senyor en les construccions del seu castell, ni de fer guàrdia ni cap obligació de tipus militar. És per això que quan s’establi el servei militar obligatori es negaven a anar-hi i desertaven a França. Al passar la frontera es canviaven el nom per si de cas.

Els mateixos camins de ferradura de 1255 encara eren iguals l’any 1915 quan es va crear la Cooperativa del Cadí. L’any 1917 dos veïns de Vilanova es feren socis de la Cooperativa, entre els dos portaven 15 litres de llet cada dia a la Seu amb un ruc, al cap de 5 anys, a 1922, eren tants els que portaven llet a la Cooperativa que agafaren pic i pala i es posaren a fer la carretera perquè pogués arribar un petit camió a buscar-la.

L’any 1925 a la Seu es promou la Cooperativa Eléctrica Urgelense que comença a construir la central elèctrica de Pont de Bar. Un promotor és el registrador de la propietat Joaquim Viola Lafuerza que ve a Vilanova oferint que si 4 veïns es fan socis de la cooperativa aportant 500 pessetes cadascun, els posaran llum al poble. Aconsegueix les aportacions i a la línia elèctrica que va de Pont de Bar a la Seu posen un transformador a la Quera i d’aquí una línia cap a Vilanova. L’electricitat arribà a Vilanova l’any 1929. Feta la línia i la instal·lació de les cases, en el moment que l’electricista, amb tot el poble expectant, era a punt de connectar, va proposar un joc als nens del poble: “en el moment que jo connecti aquests dos cables, sortiu tots corrent cadascun cap a casa vostra per veure qui arriba primer a casa, vosaltres o la llum”. Un veí d’Artedó va posar tots els llumeners d’oli que tenia a casa dins d’un sac i cridant “visca la modernitat!” va anar a llençar-los costa avall. A la nit, d’amagat, va tornar a recollir-los “per un cas de necessitat”.

Entre 1925 i 1936 s’eixamplen tots els camins principals per poder passar-hi amb carros, i l’any 1960 arriba a Vilanova el primer tractor, es un Lanz.  L’any 1980 queden 10 cases habitades i 2 a Banat, des de 1970 s’han abandonat les feixes, els terrenys molt pendents i les vinyes, i s’ha deixat de cultivar blat, tot són prats.

Avui queden 4 cases habitades, encara que a l’estiu n’hi ha15, nomes queda un pagès a Banat i cap a Vilanova i no queda cap vaca de llet, tot son vaques de carn.

Cronologia dels fets més importants de Vilanova