Història

Vilanova de Banat

El poble actual de Vilanova fou fet l’any 1255 per Galceran III de Pinós sobre el puig Calvell i el seu nom original fou Calvell de Banat, però ja l’any 1300 es diu Vilanova de Banat en anar-hi a viure els habitants del vell poble de Vilanova de Sant Iscle, situat a uns 500 metres del poble actual, i alguns habitants de Banat. El motiu de fer un poble nou fou fer-lo amb muralla perquè l’ antic castell de Banat havia estat destruït per les invasions del comte de Foix als vols de 1230.

Sempre ha estat el poble més desconegut de la comarca i sobre tot per als habitants de la Seu. Fins fa ben poc més de la meitat de la gent de la Seu no sabia on era Vilanova de Banat. El motiu ve que en dependre de Galceran de Pinós depenia de Bagá i per tant de la vegueria de Manresa, el 1350 passa als Cadell d’Arsèguel, formant part de Cerdanya, Aquesta dependència dura fins l’any 1618 en què compra els drets el Capítol d’Urgell i passa a formar part dels dominis del bisbat. Com curiositat direm que, qui va prendre possessió en nom del Capítol, fou el canonge Pau Claris. De totes maneres tenien tan clar que Vilanova no era de l’Alt Urgell que l’any 1716 al fer-se el cadastre de Patiño es segueix considerant de Cerdanya, i tota la documentació referent a Vilanova és a la central del “Corregimiento” a Puigcerdà i no a la “Subdelegación de La Seo de Urgel”.Per cert, aquest cadastre amb el seu afany de traduir-ho tot al castellà, de Vilanova de Banat en deia “Villanueva del Venat” i més endavant “Villanueva del Venado” i de la Seu d’Urgell en diu: “El Aseo de Urgel”.

 L’any 1255 Vilanova té 18 cases habitades i a Banat en queden 10. A causa de la pesta negra de l’any 1348, a Vilanova l’any 1359 queden 9 cases habitades i a Banat creiem que només en queda una. L’any 1524 Vilanova te 12 cases i Banat segueix només amb una. La davallada de la pesta negra no es recupera fins l’any 1574 en que Vilanova torna a arribar a les 18 cases habitades i Banat a 6. El passar d’una casa a 6 a Banat es produeix entre 1512 i 1545 per que Joan Cadell (l’avi del bandoler que també era bandoler) estableix a Banat gent d’Alàs.

L’any 1660, Vilanova te 19 cases habitades i Banat 6. L’any 1714, Vilanova 36 cases i Banat 6. L’any 1720, Vilanova 25 i Banat 6. L’any 1750, Vilanova 42 i Banat 6. L’any 1840, Vilanova arriba al seu màxim, 47 cases i Banat segueix amb 6. L’any 1900 Vilanova te 42 cases i Banat 6. L’any 1930, Vilanova 36 i Banat 6. L’any 1960, Vilanova 22 i Banat 6. Perquè Vilanova varia el nombre de cases i a Banat sempre son 6? Perquè a Banat, tota la terra es privada, de les 6 cases, i no té terreny comunal.

A Vilanova els 18 veïns de 1574 compraren el terme a Miquel de Cadell, i es produeix  una situació curiosa: els 18 som amos del terme i llogaters de la seva pròpia casa. En ésser amos del terme, l’any 1663 els 18 veïns fan un document que permet establir-se noves famílies al poble amb la condició que un dels 2 components del matrimoni fos nascut a Vilanova.

Els habitants de Vilanova amb els Cadell tenien molts mes privilegis que d’altres pobles veïns: no tenien obligació de seguir el seu senyor a la guerra ni a peu ni a cavall, no tenien obligació d’ajudar al senyor en les construccions del seu castell, ni de fer guàrdia ni cap obligació de tipus militar. És per això que quan s’establi el servei militar obligatori es negaven a anar-hi i desertaven a França. Al passar la frontera es canviaven el nom per si de cas (un meu besavi es deia Pere Altimir a Vilanova i Bonaventura Altimir a França).

Els mateixos camins de ferradura de 1255 encara eren iguals l’any 1915 quan es va crear la Cooperativa del Cadí. L’any 1917 dos veïns de Vilanova es feren socis de la Cooperativa, entre els dos portaven 15 litres de llet cada dia a la Seu amb un ruc, al cap de 5 anys, a 1922, eren tants els que portaven llet a la Cooperativa que agafaren pic i pala i es posaren a fer la carretera perquè pogués arribar un petit camió a buscar-la.

L’any 1925 a la Seu es promou la Cooperativa Eléctrica Urgelense que comença a construir la central elèctrica de Pont de Bar. Un promotor és el registrador de la propietat Joaquim Viola Lafuerza que ve a Vilanova oferint que si 4 veïns es fan socis de la cooperativa aportant 500 pessetes cadascun, els posaran llum al poble. Aconsegueix les aportacions i a la línia elèctrica que va de Pont de Bar a la Seu posen un transformador a la Quera i d’aquí una línia cap a Vilanova. L’electricitat arribà a Vilanova l’any 1929. Feta la línia i la instal·lació de les cases, en el moment que l’electricista, amb tot el poble expectant, era a punt de connectar, va proposar un joc als nens del poble: “en el moment que jo connecti aquests dos cables, sortiu tots corrent cadascun cap a casa vostra per veure qui arriba primer a casa, vosaltres o la llum”. Un veí d’Artedó va posar tots els llumeners d’oli que tenia a casa dins d’un sac i cridant “visca la modernitat!” va anar a llençar-los costa avall. A la nit, d’amagat, va tornar a recollir-los “per un cas de necessitat”.

Entre 1925 i 1936 s’eixamplen tots els camins principals per poder passar-hi amb carros, i l’any 1960 arriba a Vilanova el primer tractor, es un Lanz.  L’any 1980 queden 10 cases habitades i 2 a Banat, des de 1970 s’han abandonat les feixes, els terrenys molt pendents i les vinyes, i s’ha deixat de cultivar blat, tot són prats.

Avui queden 4 cases habitades, encara que a l’estiu n’hi ha15, nomes queda un pagès a Banat i cap a Vilanova i no queda cap vaca de llet, tot son vaques de carn.

Cronologia dels fets més importants de Vilanova

 
Any Fets
819 Primera menció en un document de St. Iscle de Vilanova.
860 Primera menció en un document de Banat.
1000 Condició de llibertat dels pobladors de Sant Iscle de Vilanova i Banat de dalt i de baix. Primera definició dels límits del terme de Sant Iscle de Vilanova:Els habitants de Sant Iscle de Vilanova eren pagesos lliures alguns d’ells dependents del Bisbat.

Límits del terme de St. Iscle de Vilanova: Creu de sobre Ansovell, Cadí, riu dels Salces (torrent de Banat) i Segre.

1128 Inici feudalisme: Galceran de Pinós, com a senyor del castell de sant Jaume, esdevé també senyor de Sant Iscle de Vilanova i Santa Cecília d’Erdud.
1195-1230 Invasions comte de Foix ajudat per vescomte de Castellbó: Les incursions i destruccions del comte de Foix i el de Castellbó fan decidir a Galceran de Pinós a construir el poble nou de Vilanova de Banat (originalment conegut com a Calbell de Banat)
1 abril 1255 S’està construint el poble nou de Vilanova. El 25 de juny del mateix any vénen els primers pobladors.
1279 Al poble nou de Vilanova hi ha 12 cases habitades. A la Vilanova de Sant Iscle 3 cases,  a Santa Cecília d’Erdud 2 cases i a Banat 10 cases.
1348 Pesta negra: La pesta negra provoca la mort de més de la meitat de la població d’Europa, la mort de quasi la meitat dels habitants de Vilanova. Amb tot el desgavell de la pesta entre 1351-1359 Vilanova canvia de senyor, ara és Jaume Cadell d’Arsèguel.
1468 Guerra civil de Joan II contra la Generalitat: a Vilanova (inclòs el seu senyor) eren partidaris de la Generalitat.
1524 A Vilanova hi ha 12 cases habitades, ja no queda cap habitant ni a Santa Cecília ni a Sant Iscle. Només una casa habitada a Banat (el cortal de Banat). D’ara en endavant s’inicia el període del bandolerisme dels Cadells. Durarà uns 100 anys. Arsèguel i Vilanova dues poblacions clarament a favor del bandolerisme. El mes d’octubre del 1562 es va cremar tot el poble de Vilanova de Banat.
1574 Compra terme municipal al Cadell: El 27 d’octubre de 1574, les 18 cases que hi ha en aquell moment a Vilanova compren el terme municipal a Miquel Cadell. D’ara en endavant són amos del terme municipal però arrendadors dels seus camps i de les seves cases.
1618 Deixa de manar el Cadell i comença el Bisbe: a conseqüència del bandolerisme els Cadell havien caigut en desgràcia. Endeutats amb el Bisbat, són obligats a vendre els drets sobre Vilanova de Banat i Banat al mateix bisbat per la quantitat de 2.663 lliures i 6 sous. El 3 de setembre del 1618 prenen possessió de Vilanova de Banat i de Banat en nom del Bisbat els canonges Francisco Morillo i Pau Claris (futurs presidents de la Generalitat). En aquest moment hi ha 15 cases habitades.
1673 Fi de la construcció de l’església actual: L’any 1562 es crema l’església del poble i es procedeix a la reconstrucció ampliada d’aquesta. A partir d’ara s’autoritza a viure a Vilanova nous pobladors, amb la condició que almenys un dels dos components de la parella sigui nascut a Vilanova.
1716 Guerra Felip V. Cadastre: La imposició del cadastre de Patiño provoca que els impostos augmentin d’un 24% a un 46%. Com a conseqüència el nombre de cases habitades passa de 36 a 22 cases. En dos anys han mort o marxat de Vilanova 104 persones, un 47% del total.
1800 Dos guerres amb francesos: El 1794 la Guerra Gran, que va afectar molt a Catalunya. El 1808 la guerra del francès (guerra de la independència), que no va produir grans desastres al territori.
1840 Guerres Carlines. La gent no sap on anar, això provoca que Vilanova arriba al seu màxim, 47 cases habitades.
1874 Primera república: Durant al primera república es porta l’aigua corrent a la font de la plaça amb els diners pagats pels candidats per comprar els vots.

 


Carrega Arxius




Contacte

Comissió de festes de Vilanova

cfmvilanova@gmail.com