Fantàstica activitat del FEMAP a Vilanova ” Cadí una autopista dels rapinyaires” a càrrec de l’ornitòleg Jordi Dalmau.
Aquest any com a activitat complementària al concert del FEMAP, vam tenir el privilegi de comptar amb una visita guiada per l’ornitòleg Jordi Dalmau. Una petita sortida a l’entorn natural de Vilanova, va permetre observar el comportament de les aus rapinyaires que sobrevolen l’indret, així com identificar de quin tipus de rapinyaires es tractava.
L’activitat va comptar amb nombrosos assistents que van poder gaudir d’un magnífic dia d’observació així com una acurada explicació sobre les caracteristiques especials que fan d’aquest indret una zona d’observació privilegada.
Finalment s’han iniciat les esperades obres de l’estudi de Vilanova de Banat després d’anys de reivindicacions degut al mal estat de la coberta que amenaçava caure. Les obres han estat possibles després que el passat 2018 es va declarar l’edifici com a BCIL, permetent accedir a una subvenció per la dinamització dels municipis de menys de 2000 habitants, per tal de restaurar l’antiga escola i actual local social.
El projecte inicial, presentat per l’ajuntament, estava valorat en 70.000 € i incloïa la coberta, solera del segon pis, finestres i balcó, així com l’arrejament de la zona de l’antic cementiri millorant l’accés i el paviment.
Malauradament algunes subvencions previstes s’han retirat i actualment les obres només afectaran a l’edifici de l’estudi.
Un cop finalitzades les obres, els veïns proposaran a l’ajuntament que la planta reformada de dalt esdevingui una exposició permanent de l’antiga escola amb tot el material que es va poder rescatar com pupitres, pissarres, material escolar, etc. També es proposarà habilitar un espai permanent per l’exposició de fotografies antigues i recopilació de la història local que es va fer el 2005 per al Consell Comarcal.
Degut a les circumstàncies actuals de COVID 19 i les restriccions d’aquest any 2020, s’ha suspès la Festa Major i les activitats programades del FEMAP fins que la situació sigui més adient.
Moltes de les altres activitats programades com la pujada a Cadí també han estat suspeses.
Quan les circumstàcies ho permetin realitzarem noves activitats
Degut a la situació epidèmica provocada pel SARS-Cov-2 molts dels vilanovins residents a altres poblacions han passat el confinament en aquests magnífics paratges.
Vilanova ha tingut una de les primaveres més poblades des de fa anys. Esperem que això serveixi perquè valorem més la sort que tenim al formar part d’aquest magnífic poble i ens serveixi per seguir lluitant per conservar-lo tal com es mereix.
Aquesta tardor s’han iniciat les obres de la teulada de la rectoria. Aquestes obres que es preveien començar a l’estiu, permetran acondicionar la part de la rectoria tan malmesa per les filtracions d’aigua.
La reconstrucció de la coberta, ha estat possibles gràcies a les donacions de particulars i a l’aportació per part del bisbat d’Urgell.
L’edifici és testimoni de l’arquitectura escolar rural a l’Alt Urgell. Actualment ja són més de 160 els elements patrimonials de la comarca que tenen aquesta figura de protecció. A Vilanova de Banat ja hi ha dos elements considerats BCIL: l’altiga esglèsia de Santa Cecília i l’escola de nens i nenes.
Les antigues escoles de Vilanova de Banat nou bé cultural d’interès local
En el darrer Ple del Consell Comarcal de
l’Alt Urgell, celebrat el passat 11 d’abril, va ser acordada la declaració de
les antigues escoles de Vilanova de Banat i del molí d’oli de Fígols en la
categoria de protecció de bé cultural d’interès local. L’acord, que culmina dos
expedients incoats a instàncies dels ajuntaments d’Alàs i Cerc i de Fígols i
Alinyà, respectivament, implica la inscripció d’aquests dos immobles en el
Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Les antigues escoles de Vilanova de
Banat, en funcionament com a equipament educatiu fins a finals de la dècada de
1960, és actualment el centre cívic d’aquesta població del municipi d’Alàs i
Cerc. Són un bon exemple d’arquitectura escolar d’àmbit rural, d’orígens força
antics en aquest cas, ja que una part de l’edifici data del segle XVII. El
conjunt té la particularitat d’acollir, en una ampliació de finals del segle
XIX, el safareig públic de la població, integrat a sota de la primera planta
del conjunt, que l’aixoplugava i permetia que pogués ser utilitzat amb
independència de les condicions meteorològiques.
L’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants que, en el cas de l’Alt Urgell, implica la totalitat de municipis a excepció de la Seu d’Urgell. Actualment hi ha declarats a la comarca 161 béns culturals d’interès local. Es poden consultar en aquest enllaç: http://www.alturgell.cat/bens-culturals-interes-local